dimecres, 28 de setembre de 2011

Cançó de les vocals: La mosca



Mentre els instruments del segon conte es preparen per a vosaltres, aquí teniu alguna cançó de les de sempre, com ens heu demanat. Recordeu la cançó de la mosca que volava per la llum que es pot fer amb totes les vocals? Aquí la teniu per saber la tonada i la lletra per fer una bona cantada.

Si voleu fer una mosca de llana 
perquè balli mentre canteu la cançó 
 en aquest vídeo teniu l'explicació.


A partir de l' explicació d' aquest vídeo,
 podeu inventar les vostres mosques de coloraines
 per fer-les més festives.




divendres, 23 de setembre de 2011

Apa amb les consonants!


Hem tardat, perquè molt hem buscat: un ritme vital per a gent especial. I, si qui espera, no desespera, aviat arribarà un aconteixement de primera.

Vocals i consonants

Ara ja ens coneixem amb les nostres amigues les vocals. Ja podem fer-les sonar amb les diferents consonants. La vocal és molt especial: pot anar darrera o davant de la consonant, pot anar sola o de dues en dues. Però les consonants són molt interessants: només sonen bé acompanyades de vocals, mai les trobarem soles. Dit així lia una miqueta per això us ho hem muntat amb forma de historieta.


dijous, 22 de setembre de 2011

Preparació per llegir

Qualsevol text pot servir per intentar llegir les paraules més curtes o només buscar-hi les lletres que ja ens siguin familiars. Us proposem aquestes fitxes fetes només amb paraules que portin la vocal que es treballa però us convidem a fer les vostres pròpies fitxes on surtin les vostres paraules preferides. És bon recurs fer en una llibreta una mena de primer diccionari amb retalls de fotografies dels vostres objectes preferits i el seu nom a sota.





Preescriptura: traç.

Es pot treballar molt bé el traç amb tot tipus de tècniques abans d'escriure sobre el paper. Això permet una interiorització de les lletres i una segurtat en la pròpia motricitat fina. Des del guix a terra del pati o amb un pal al sorral, passant per les lletres fetes de xurros de plastilina o fins i tot dibuixant amb el propi dit en una safata plena d' escuma d' afaitar. Totes aquestes estratègies fan que resulti ben divertit començar a escriure.

Per fer aquestes activitats de preescriptura a casa només calfer un minisorral casolà amb una capsa plana o safata plena de sorra o farina i amb el dit o un petit pal anar dibuixant les lletres. També va molt bé retallar lletres amb paper de vidre i anar-les repassant amb el nit fins que es memoritzi el traç. Es poden buscar lletres als títols dels diaris i fer una mini impremta o fer galetes amb forma de lletres. Deixar anar la imaginació us farà aprendre amb diversió.

Dues vocals "i" diferents

La vocal i de la nostra Iris
 pot fer de vegades de consonant
 quan va al principi de paraula o entre vocals.

 Aquesta i consonant és com
 la y grega d' altres idiomes,
 que al català només forma
 part del dígraf  ny.

 Per tal de no confondre aquesta
 i consonant amb la lletra elle LL
  només cal fixar-se en la diferència
 de posició de la boca,
 ja que a la elle es treu la llengua per la boca
 però a la i consonant la llengua queda dins de la boca. 

Ara pots practicar davant 
d' un mirall exagerant cada so
 per veure'n millor la diferència.


O oberta, O tancada i O àtona.

Aquí tenim els  tres possibles sons de la vocal O de l' Otto. 

Quan va a la posició més forta de la paraula, anomenada tònica,
 pot ser una O oberta com un badall o una O tancada com de sorpresa.
 Quan va a les altres posicions, fa de O àtona i en aquest cas sona com la U. 

Practica amb les paraules de la fitxa davant d' un mirall.

E oberta, E tancada i E fent de vocal neutra.


Aquí tens els tres possibles sons de la vocal E de la nostra Ester. 

Si va a la posició més forta de la paraula anomenada tònica,
 la vocal E pot ser oberta o tancada segons obrim més o menys la boca.
 Si va a les altres posicions anomenades àtones sonarà com una vocal neutra
 que és un so entremig entre e / a. 

Ara prova-ho davant d' un mirall exagerant molt
 quan obris o tanquis la boca per entendre-ho millor.





A oberta i A fent de vocal neutra


La vocal A representada per l' Alan té dos possibles sons. 

Amb la boca del tot oberta quan va 
a la posició més forta de la paraula anomenada tónica.
 Amb la boca mig tancada fent de vocal neutra 
quan va a les altres posicions anomenades àtones.
 
 Practica amb les paraules de la fitxa davant d' un mirall
 i observa la diferència en l' obertura de la teva boca.



El vocalitzador

El vocalitzador serveix per pronunciar millor. Primer cal mirar cadascun d'aquest vídeos on els nostres amics exageren els seus diferents sons perquè te n'adonis de la diferència. Després davant d'un mirall practiques fins que captis la diferència dels sons segons obris o tanquis més la boca.

El notre amic ALAN ens ajuda mab la vocal A. Explicació i pràctica aquí.




La nostra amiga ESTER ens ajuda amb les dverses vocals E en català. Explicació i pràctica aquí.


El nostre amic OTTO ens ajuda amb la vocal O en català. Explicació i pràctica aquí.


Recordeu que la vocal I de la IRIS també té diferents possibilitats que pots practicar en aquest enllaç.
Tens una ampliació amb una breu explicació del triangle vocàlic aquí.

LES VOCALS I UN LLENÇOL

Els nostres amics Alan, Ester, Iris, Otto i Úrsula et fan una mica de comèdia perquè aprenguis les cinc vocals.


Després de veure la historieta de les vocals es pot jugar amb un llençol al joc del fantasma. Cal endevinar qui fa de fantasma només pel so de la veu i només es poden dir les cinc vocals. Que us divertiu.

Els trucs d' en Trux

Deprés d' alguna bona volada, torna l' estel TRUX una altra vegada.
Ell sempre té alguna història per ajudar a la teva memòria .
Les lletres seran les protagonistes de petites aventures i així,
et sèrà més fàcil i divertit començar a escriure i a  llegir.
I si ja en saps, i el català vols repassar, també et servirà.


En els enllaços d' interès trobareu alguns dels que ens van ajudant a renovar els personatges amb un nou aspecte, moviment i so, donant vida a un somni.
Ens mou la il·lusió d' ajudar-te en la teva autoformació.